Catalunya té una oportunitat d’or per atraure la indústria del segle XXI, relligar millor els espais urbans amb industrials, millorar la salut col·lectiva, generar energia neta per autoconsum propi i compartit i reduir emissions de CO₂. Us compartim l’article del Sr. David Garrofé a Via Empresa.

Us compartim l’article del Sr. David Garrofé a Via Empresa. Entre els anys 60 i 80 del passat segle, Catalunya va viure un creixement important de la seva indústria i de les infraestructures necessàries per desenvolupar-se. Van ser els anys del desplegament d’importants zones industrials, especialment a la regió metropolitana, que s’omplien de naus industrials i que utilitzaven per fer les seves cobertes un material com el fibrociment, que era econòmic, lleuger i fàcil de col·locar. Per reforçar la seva consistència, durant 20 anys, van afegir-hi amiant, un component altament perillós pels pulmons humans quan es comença a degradar. L’any 2002, les administracions van prendre consciència d’aquest fet i van prohibir la seva utilització en tots els processos constructius, però l’escampada ja estava feta.

La Generalitat té censades 122.460 cobertes a Catalunya amb fibrociment, l’equivalent a 40 quilòmetres quadrats de superfície o, en termes futbolístics, uns 27.000 camps del Barça, poca broma. I tot això sense comptar amb els dipòsits, canonades i desaigües que tenen moltes cases amb aquest material. En conjunt, el pes de tot aquest fibrociment que s’haurà de substituir pesa uns quatre milions de tones. A grans trets s’hauran de retirar 142 milions de metres quadrats de plaques d’uralita que, a un cost actual de retirada i de substitució de 100 euros per metre quadrat, ja ens indica la inversió que caldrà fer en menys de nou anys. Seguint la directiva europea, estem parlant de “14.000 milions d’euros”. 

Podeu llegir l’article sencer aquí.