Sis mesos després de l’entrada en vigor (a l’octubre de 2021) de les disposicions de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau, la CONETIC (Confederació Espanyola d’Empreses de Tecnologies de la Informació, Comunicacions i Electrònica) i el sector del programari de facturació continuen esperant una solució tècnica per a complir amb els requisits que estableix la llei i evitar sancions de fins a 150.000 euros.

La llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal exigeix un canvi en els sistemes informàtics per a suportar els processos de facturació que afecten a tot el teixit empresarial del país en obligar aquests sistemes a garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat i traçabilitat en alteracions dels registres, sense interpolacions, comissions o alteracions de les quals no quedi anotació.

La responsabilitat del compliment d’aquesta normativa afecta tant als proveïdors de programari com als usuaris d’aquests sistemes. Per això, el sector porta més de tres anys advocant pel consens de les especificacions tècniques que han de reunir aquests programes informàtics, així com altres detalls de la seva aplicació.

La CONETIC treballa des de finals de 2018 amb un grup d’empreses representatives de fabricants i distribuïdors del programari de facturació en l’anàlisi del text de la Llei des de la seva concepció com a avantprojecte de Llei i posteriorment en l’anàlisi i contribució al text de l’esborrany del Reglament que desenvolupa la Llei. Ja al maig de 2020, la CONETIC i la AEAT signen un MOU que
reflecteix el compromís de col·laboració entre totes dues parts. També, en aquesta línia, la CCONETIC, va instar el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital, la necessitat d’incorporar aquestes modificacions en les ajudes del KIT DIGITAL, en ser processos nous d’abast nacional que afecten la digitalització de la facturació de tot el col·lectiu empresarial. La Confederació creu que els fons europeus han de servir per a mitigar les inversions necessàries per a escometre aquest canvi en el programari.

Des de CONETIC, es treballa per a afavorir una solució tècnica estàndard que, d’una banda, produeixi el menor impacte a fabricants, distribuïdors i usuaris del sistema de facturació, i que, per un altre, sigui una solució per a tot el territori nacional, incloent les diputacions forals, i que compleixi amb els requisits actuals del sistema de subministrament immediat d’informació (SII) i de la FacturaE.

La CONETIC considera que malgrat els esforços, la solució tècnica no està definida i, per tant, no hi ha cap sistema de facturació que pugui garantir el compliment de la Llei ni emetre cap certificació fins que les condicions exigibles no quedin degudament reglamentades. En aquest sentit, apunten, cal cercar una solució per a complir el que determina la Llei perquè la seva aplicació tingui el menor impacte possible i, sobretot, perquè tant les empreses usuàries com les del sector vegin en aquesta mesura una millora competitiva per a la digitalització i no tant una obligació.

Per això, des de CONETIC, consideren que el sistema més viable i beneficiós de factura verificable seria el sistema VERIFACTU, ja que és l’únic que garanteix al 100% la inalterabilitat dels registres, al mateix temps que impulsa la digitalització de les pimes en una àrea tan crítica com el de la facturació. A més, presenta els següents beneficis:

1. Per a Hisenda: disponibilitat de la informació en temps real i sincronitzada i compliment de la meritació.
2. Per al venedor / contribuent: sincronització de la factura amb el comprador, reducció de terminis de confirmació i reducció de la morositat en afavorir el compliment del període de pagament, així com simplicitat i garantia en el compliment de la Llei de prevenció i lluita contra el frau.
3. Comprador: li permet verificar en temps real que l’IVA que se li està cobrant ha estat declarat.
4. Usuari / proveïdor de la solució: simplicitat en la implementació, escalabilitat tecnològica, viabilitat en evolució tecnològica pel que es tracta d’una solució de present i de futur alineada amb les tendències tecnològiques.

La necessitat de trobar una solució tècnica unificada per a tot el territori nacional és vital per al sector del programari i per als seus usuaris, si no s’aconseguís, les empreses i professionals haurien d’assumir diferents escenaris de facturació per a respondre a les exigències d’Hisenda segons el territori en el qual operin, la qual cosa seria una involució per a un món digital que es basa en la interoperabilitat de sistemes i l’estandardització.
 

La visió de les empreses

Amb motiu de la celebració a Valladolid de la jornada informativa “Nova Llei antifrau: Com afecta al sistema de gestió de la meva empresa?”, celebrada el passat 8 d’abril, diferents empreses van exposar la seva visió sobre l’afectació de la nova normativa en el sector.

Per a Fran Manzano, CEO del Grup Igarle, les noves imposicions legals poden suposar un canvi de paradigma cap a la sincronització del físic i digital en les cadenes de valor, aportant millores competitives en cadascun de les seves baules. Per a Manzano, això representarà una enorme oportunitat per a la seva transformació digital, sempre que s’apliquin des d’un disseny homogeni normalitzat.

En opinió de Constantino Lázaro, director d’operacions de Proconsi, la llei de prevenció contra el frau fiscal no sols suposarà una millora en la transparència fiscal, sinó que es converteix en una oportunitat per a l’estandardització i interoperabilitat dels productes de facturació.

Per part seva, Ray Fernández, director d’estratègia i tecnologia del Grup Igarle, va assenyalar que la societat ha integrat massiva i acceleradament, la missatgeria en línia en temps real. Per això, integrarà igualment bé l’aplicació d’aquests mateixos principis a la lluita informàtica contra el frau. I més quan aquesta interconnexió en línia i en temps real obre la porta a millores d’eficiència en la relació de l’empresa respecte la seva cadena de valor i les AAPP.

Finalment, per al director de Semicrol, Vicente Alciturri, el desenvolupament del reglament de la Llei antifrau no ha d’impactar en el funcionament real de les empreses en els processos d’emissió i recepció de les factures pel que ha de buscar-se la uniformitat en els formats de la informació a intercanviar i també dels sistemes de comunicació i comptar amb un únic sistema aplicable en totes les comunitats. Alciturri també va insistir que el mètode d’aportació d’informació ha de ser el mateix per a tot tipus i grandària d’empresa, per la qual cosa és necessari tenir una visió completa dels processos empresarials i no sols en la fase final del tractament econòmic de facturació, cobrament i pagament. L’ús dels estàndards UBL (Universal Business Language) o Facturae ha de tenir-se en compte i no obligar a gestionar el mateix objecte amb diferents formats d’intercanvi en funció dels destinataris.