Carles Flamerich, CEO d’Apolo Analytics i membre de la Junta de l’Aseitec

D’un temps ençà, es manifesta amb més força l’alabança contra els coneixements, la cultura i la intel·ligència. El model a seguir acostuma a ser esportistes amb poca capacitat de raciocini i pitjor comportament personal, o gent que han guanyat la seva fortuna amb la loteria. Cada any veiem el lamentable espectacle de les dutxes de cava d’aquells afortunats que exposen a tothom la seva més preuada intimitat, fent malbé “la seva” protecció de dades. El model a seguir hauria de ser el treball, l’esforç, el compromís.

És cert que l’evolució tecnològica no és apta per a desconeixedors de la matèria i en molts casos es produeix la bretxa digital, que per suposat, hem d’evitar. La tecnologia ha de ser inclusiva perquè arribi a totes les generacions, a totes les capes socials i culturals, i per suposat a tots els països. La inclusió tecnològica és un repte per al primer món, així com ho és la vacunació universal contra el COVID-19, si volem que desaparegui.

Al nostre país, els mitjans de comunicació estan plens d’esports i vides de pel·lícula, que res tenen a veure amb la realitat. Encara no hem vist una sèrie que expliqui com els emprenedors dediquen hores a les seves idees, a aconseguir clients i a buscar finançament.

Espanya té un dels percentatges més baixos de la unió europea quant a la penetració de la tecnologia a les PIMES i aquesta dada no és més que un fre per a la recuperació econòmica. Com pot ser que els noticiaris de TV no expliquin més tecnologia? Només cal veure què comuniquen la BBC o la CNN, espais on informen sobre els mercats internacionals, les borses, l’economia, i com no, la tecnologia.

I la formació? Posem d’exemple Alemanya, on la formació dual per a joves està implantada a les empreses des de fa anys o els programes de doctorat industrial orientats a la creació, innovació i producció de tecnologia.

L’univers informatiu i la formació marquen les actituds de les persones i clar, per tant, de les empreses.

A mi no em passarà

I en aquests termes, parlem de Ciberseguretat, aquest gran tema que per a moltes empreses de tot el món és una necessitat, una protecció i una inversió. La PIME espanyola viu d’esquena a la seva pròpia seguretat, a la seva continuïtat. Frases com: “ara no és el moment”, “a mi no em passarà” o “ho analitzem dins d’uns mesos” són habituals quan el món està en guerra cibernètica.

En la II Guerra Mundial, els USA tenien el debat de si entrar a la guerra o no, el 7 de desembre de 1941, amb l’atac a Pearl Harbour, van entrar de cop. A la Ciberseguretat passa el mateix, ja estem en guerra, però fins que no tenim el problema a sobre, pensem que no cal preocupar-se per “alguna cosa” que no veiem i que quan venen els experts, preparats, amb estudis, experiència i certificacions i ens recomanen fer una sèrie d’actuacions, són ignorades, per no percebre la urgència, i de vegades amb suficiència.

Aquí és on apareix el paper del CIO i/o CISO, que hauria d’estar als consells de direcció i ser tan escoltat com el CFO o el Director Comercial. Està en joc el passat i el futur de la teva empresa. Ells t’ajudaran a planificar les inversions que t’han de protegir de la perduda de les dades, que són la font del teu negoci.

Els ciberdelinqüents d’ara són les màfies d’abans

La ciberseguretat és un mercat que creixerà molt a Espanya i a tot el món, perquè els ciberdelinqüents d’ara són les màfies d’abans, amb una gran diferència, no maten, però el seu xantatge, la seva extorsió i estafa, continuen sent les mateixes que abans, només que amb mitjans renovats i estratègies d’àmbit mundial. Els atacs previstos de la ciberdeliqüencia pel 2023 és del doble o triple dels actuals.

Afortunadament des de l’aprovació del GDPR (General Data Protection Regulation), les organitzacions atacades es veuen obligades a denunciar-ho a les autoritats competents i aquest fet ha augmentat la curiositat de les PIMES per la seva seguretat.

Com va dir Arthur Schopenhauer: “Tota veritat travessa tres fases: primer, és ridiculitzada; segon, rep violenta oposició; tercer és acceptada com una cosa evident” i en breu les nostres empreses hauran d’acceptar aquesta evidència si volen mantenir-se al mercat i no haver de tancar per un ciberatac.

Carles Flamerich