En els anys 70 s’implanta la idea de que la indústria era un sector de baixa qualificació, contaminant i que a més no aportava valor i competitivitat al país, per tant s’havia d’impulsar economies terciàries i de serveis. En aquesta línia, es va afavorir la deslocalització de la producció per focalitzar-nos en serveis. Es van deixar de fer polítiques industrials.

Així, la migració massiva de la producció va erosionar les capacitats domèstiques per convertir les innovacions en productes, perjudicant la capacitat dels països d’origen, a la vegada que països de recepció feien moviments amb polítiques orientades a aprenentatges i serveis de innovació.

La crisi ha posat de manifest que les economies industrials han mostrat una major fortalesa per afrontar la recessió que les economies amb un menor pes industrial. Es posa de manifest la necessitat d’un sector industrial.

Els nous patrons de consum fan replantejar la producció allunyada de la demanda. Fabricar de forma llunyana per l’atracció dels costos salarials cada vegada es menys atractiu, la bretxa salarial s’està reduint i s’afegeixen als costos del transport. Paral·lelament la gran majoria de sectors industrials s’enfronten a nous patrons de demanda que exigeixen canvis extremadament àgils per atendre una demanda exigent i personalitzada.

Aquesta nova demanda de consumidors exigeix fabricació personalitzada, àgil, flexible i això implica intel·ligència en medis i sistemes de producció, aprofitar les capacitat de les tecnologies emergents en nous productes i processos, per atendre noves necessitats. La fabrica de futur exigeix innovació, internet, noves tecnologies i avui es diu Industria 4.0.

El teixit productiu associat a la industria té un gran pes en el PIB a Catalunya i una important concentració de capacitat científic-tecnològiques. La Fabricació Intel·ligent, Industria 4.0 ha de ser una de les prioritats donat que es tracta d’una activitat multisectorial en un territori de tradició industrial amb un teixit empresarial competitiu amb presencia internacional i amb important capacitat científic i tecnològiques vinculades a les activitats de fabricació.

Es necessari desplegar una estratègia especifica Industria 4.0 que generi un espai de col·laboració públic privada, amb presencia dels diferents agents que estan dissenyant, desenvolupant i implementant conjuntament actuacions que contribueixen a la transformació del teixit industrial, administracions publiques, organitzacions empresarials i sindicats i agents cientifico-tecnològics

Es difícil de quantificar el fenomen del retorn de la industria, en aquest moment, però, hi ha elements i casos que demostren aquesta tendència per atendre aquest nou escenari. Hem d’estar preparats per tenir gent, infraestructures i territori per aquest retorn a primera línia de la industrialització.

Pedro Gómez
President de l’ASEITEC
Grow and Transform Digital Consulting
Assessor TIC de CECOT