Víctor Tarruella de Oriol és president d’Euro-Funding Advisory Group.
Article publicat a El Pais el 18 de maig de 2014

L’anomenat Horitzó 2020 (H2020) és un poderosíssim instrument de competitivitat, finançament i creixement que acaba de posar en marxa la Unió Europea (UE) amb 78.600 milions d’euros de pressupost.

La fi fonamental és aconseguir que Europa recuperi el lideratge econòmic amb la implantació d’un programa destinat fonamentalment a assolir tres objectius: combatre la crisi econòmica, invertint en el creixement futur i en la creació d’ocupació; respondre a les preocupacions dels ciutadans sobre la seva qualitat de vida, la seva seguretat i el seu entorn, i reforçar la posició europea global en recerca, innovació i tecnologia.

L’Horitzó 2020 és, en si mateix, una gran oportunitat de desenvolupament de la qual molts parlen i pocs coneixen amb detall. El famós VII Programa Marc ha deixat pas al H2020 (addicionant altres programes coexistents com el Competitiveness and Innovation Program i l’European Institute of Innovation and Technology), el Programa de Recerca i Innovació de la Unió Europea previst per 2014-2020 que contribuirà directament a abordar els principals reptes socials enunciats en l’Estratègia Europa 2020, i les iniciatives emblemàtiques (flagships) Innovation Union i European Research Area. El pressupost disponible és de 78.600 milions d’euros. És un text complex que ofereix a empreses i emprenedors múltiples oportunitats per donar un important salt qualitatiu en el seu desenvolupament, premiant generosament el valor real i l’excel·lència en R + D + I aportats al mercat.

I L’oportunitat. El H2020 ha de ser valorat, sobretot, com una extraordinària oportunitat de finançament per a les empreses en un entorn de crisi o postcrisi. El seu gran repte és reduir el termini ara existent entre l’obtenció dels resultats de recerca i la seva aplicació pràctica en el mercat. Es tracta de no convertir la investigació en un mer procés teòric, en què s’inverteix però els resultats triguen a trobar -o no la troben mai- aplicació pràctica al mercat. Per assolir aquest objectiu, H2020 integra per primera vegada totes les fases de la R + D + I, des de la generació del coneixement fins a les activitats més properes al mercat: investigació bàsica, desenvolupament de tecnologies, investigació aplicada, projectes de demostració, prototips, validació i línies pilot de fabricació.

Els pilars. El programa s’estructura sobre tres pilars principals:

“Ciència excel·lent”: amb un pressupost de 24.600 milions d’euros, pretén reforçar i ampliar l’excel·lència de la base científica de la UE, així com consolidar l’Espai Europeu d’Investigació per fer que el sistema sigui més competitiu a escala mundial.

Entre els objectius del pilar de “ciència excel·lent” hi ha el suport a les persones i equips amb talent i creativitat per fer recerca puntera d’alta qualitat. A Espanya es veurien beneficiades universitats, centres tecnològics, el CSIC i qualsevol organització on hi hagi investigadors que generin recerca bàsica.

“Ciència excel·lent” finança la recerca col·laborativa per obrir nous i prometedors camps d’investigació, proporcionant als investigadors una formació basada en l’excel·lència i amb les millors oportunitats de desenvolupament a través de les dotacions Marie Sklodowska – Curie (MSCA).

“Ciència excel·lent” interessa a qualsevol empresa espanyola amb un projecte d’I + D que vol que executi un investigador d’un altre país. També contempla dotacions que afavoreixen la cooperació entre el món acadèmic, els centres de recerca i la indústria en diferents països. L’objectiu és assegurar que Europa compta amb infraestructures de recerca de primera classe (incloent e-infraestructures) accessibles per a tots els investigadors dins i fora del marc europeu.

“Lideratge industrial”: amb una dotació de 17.938.000 d’euros, la seva prioritat és accelerar el desenvolupament de les tecnologies que sustentaran les empreses del matí, a més d’ajudar a les pimes innovadores europees a convertir-se en empreses líders en el món.

Aquest programa té tres objectius específics. El primer, Leadership in Enabling and Industrial Technologies (leit), està orientat a accelerar el desenvolupament de tecnologies específiques per millorar la competitivitat científica i industrial europea.

L’èmfasi es posa en les àrees de recerca i innovació amb una forta dimensió industrial i on el domini de les noves oportunitats tecnològiques permeti impulsar la innovació. Europa ha establert com a àrees estratègiques les TIC, nanotecnologia, materials avançats, fabricació avançada, biotecnologia i espai, per tal d’accelerar les tecnologies desenvolupades i portar-les al mercat com més aviat millor. Això suposarà que el teixit empresarial europeu podrà arribar a ser més competitiu enfront de països com els Estats Units o el Japó.

La implicació de la indústria, i en particular de les pimes espanyoles – més del 98 % de les empreses del país -, és absolutament crucial per maximitzar l’impacte esperat de les accions.

El segon, Innovation in SMEs, ofereix també un suport proper a la pime en tot el procés d’innovació a través d’un instrument específic que compta amb un pressupost propi. A més, s’ha previst fons per a diverses accions seu objectiu és el desenvolupament i la prestació de serveis de suport orientats a incrementar la capacitat d’innovació de les petites i mitjanes empreses.

Finalment, continua el suport a la iniciativa EUREKA/Eurostars, que proveeix fons per a projectes de col·laboració transnacionals de les pimes intensives en recerca.

“Reptes socials”: compta amb un pressupost de 31.748.000 d’euros. Aquesta part respon directament a les prioritats polítiques i socials exposades en l’estratègia Europa 2020. Més, es proposa estimular la massa crítica d’esforços de recerca i innovació necessària per assolir els objectius polítics de la Unió i els reptes de l’estratègia Europa 2020.

L’atenció se centra en sis àrees essencials per a una vida millor:

1. Salut, canvi demogràfic i benestar econòmicament sostenible, oportunitats per generar nous llocs de treball i creixement.
2. Seguretat alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima, i bioeconomia.
3. Energia segura, neta i eficient: fer la transició cap a un sistema energètic fiable, sostenible i competitiu.
4. Transport intel·ligent, ecològic i integrat , acció pel clima, eficiència dels recursos i matèries primeres del planeta.
5. Europa en un món canviant: societats inclusives, innovadores i reflexiva.
6. Societats segures: en un context de transformacions sense precedents, creixent interdependència i amenaces globals, enfortir la cultura europea de la llibertat i la justícia.

Totes les accions han de tenir en compte solucions no només basades en la tecnologia, sinó també en la innovació no tecnològica ia la organitzativa. A més contempla la innovació en el sector públic, que ara cobreix tot el cicle de l’R + D + I, amb especial èmfasi en accions orientades a la innovació tecnològica i social.

Horitzó 2020 disposa d’un pressupost addicional per finançar altres accions directes. La Comissió Europea vol mobilitzar conjuntament a través d’aquest programa recursos públics i privats en iniciatives d’interès estratègic europeu, gestionades per estructures externes a ella.

La política d’externalitzar la gestió de part del pressupost ja es va implantar durant el VII Programa Marc. Ara, Horitzó 2020 inclou diverses línies industrials – algunes continuen i altres són de nova creació -, en què entitats privades i públiques s’agrupen per definir els continguts dels programes de treball (en el cas de les Public Private Partnerships) i fins i tot gestionar convocatòries pròpies (com les Joint Technology Initiatives).

Horitzó 2020 finança projectes (normalment en col·laboració transnacional) en totes les fases del procés que porta de la investigació al mercat: activitats de recerca, desenvolupament tecnològic, demostració i innovació (incloent innovació social i no tecnològica ), així com activitats horitzontals de suport a la investigació i la innovació.

La participació en Horitzó 2020 es pot realitzar mitjançant l’accés a convocatòries obertes gestionades per la Comissió Europea o les seves agències executives.

Els sectors punters a Espanya formen part de les línies estratègiques en H2020 en forma de convocatòries i iniciatives que suposen una oportunitat de creixement, millora de competitivitat, accés a fonts de finançament privilegiat per a activitats d’R + D + I i col·laboració amb entitats d’altres països i xarxes internacionals.

H2020 està molt orientat a les grans indústries tractores d’R + D, molt actives a casa nostra, sense oblidar-se de les pimes que, a més de poder participar en projectes col·laboratius enquadrats en els pilars “Reptes socials” i “Lideratge industrial”, tenen el seu propi instrument (on es proposen temàtiques obertes en aquests mateixos pilars als quals poden presentar propostes sols o en consorci) ocupant un terç del pressupost en cada un d’ells.

Víctor Tarruella de Oriol és president d’Euro-Funding Advisory Group.
Article publicat a El Pais el 18 de maig de 2014