Entrevista a Pedro Gómez, president de l’ASEITEC, Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació, publicat al Diari de Terrassa el 29 d’octubre

 

Expliqui què és l’ASEITEC?
En aquest moment és una associació amb 200 empreses, sobretot de l’àmbit pime, molt arrelada al Vallès però que cada vegada té més implantació a les àrees de Barcelona i el Maresme, i que està bolcada en la transformació digital dels negocis perquè tenim a sobre un tsunami, del qual no sé si tothom és conscient. Estem treballant perquè la societat i, en general, l’economia aprofitin tot el que els pot donar el món digital.

Com convenceria una empresa perquè s’hi associés?
Doncs que el networking que practiquem ha de ser molt útil, perquè avui en dia l’allau d’informació és molt important i el que puguem sumar tots també ho és, perquè tenim una interlocució amb la resta de gremis, amb l’Administració, amb els centres de recerca, i se sumen una quantitat d’avantatges.

És positiu per a un negoci comptar amb un servei informàtic extern?
Jo entenc que sí, perquè externalitzar un servei com el d’informàtica li aportarà el coneixement i el valor d’uns professionals que estan dedicats només a això. Poder tenir un suport extern d’algú que està al dia, i més en una tecnologia que avança d’una manera exponencial, tens l’oportunitat d’estar al dia d’una manera fàcil, amb un informàtic de capçalera i que et pot orientar en aquesta intoxicació d’informació que hi ha.

Hi ha qui preferirà tenir un especialista informàtic en nòmina.
És una possibilitat. Un informàtic et pot donar el que està passant, però no tot. Tindràs com un traductor, que potser no coneixerà totes les branques. Sovint, als informà-tics, ens costa explicar els requeriments de les nostres necessitats.

Té sostre l’avenç informàtic o arribarà a estancar-se?
Sempre poso l’exemple de la llei de Moore. A finals dels seixanta, el que era gerent d’Intel va pronosticar que, cada dos anys o divuit mesos, es duplicarien les capacitats de reduir la informació. Això, de moment, no té aturador i ens trobem amb paradoxes com que un mòbil actual té més tecnologia que l’Apol·lo XI. Estem en una societat de dades. Hi ha una evolució en els dispositius, en el tractament de les dades i en moltes àrees i estem en un moment de transformació digital.

La crisi ha afectat molt les empreses o negocis del seu sector?
Si parlem de hardware, ha tingut més dificultats, però la informàtica de software ha tingut més possibilitats i més sortida. Amb la crisi s’han reduït costos i també a la informàtica. Hi ha sectors que ho han passat molt malament i nosaltres ho hem passat menys malament.

El fet que el món digital vagi avançant tan de pressa també fa que suposi una despesa més gran?
En certa manera, aquest efecte multiplicador fa que et puguis quedar enrere de seguida i els teus competidors et poden superar. És un moment d’incertesa, ja que t’has d’anar actualitzant, i això afecta tots els sectors. Moltes empreses que eren petites, com Google, ara dominen el món. El consumidor està molt informat i hi ha empreses que s’han de transformar per a aquest consumidor i hi ha molts models de negoci nous, com les tendes virtuals. Abans internet era com un aparador i només el tenien les empreses grans, i ara és més social. Ara estem en el pas de l’Internet de les coses i els productes tindran una informació que no tenen ara. Això farà que hi hagi canvis en el negoci que ara són insospitats.

Hi ha massa competència?
No, la competència és benvinguda i hi ha recorregut per a tots. El sector és emergent i ja no podem pensar en les professions tradicionals i s’estan creant empreses en aquest sentit, que estan canviant, com els bancs. Hi ha espai per a noves formes de fer i per a idees noves.

És un sector ben valorat?
M’agradaria que estigués més ben valorat. A vegades, hi ha falta de vocacions i, en tot el que té que veure amb la ciència, no hi ha una consciència social. Sempre es podria millorar el valor que aporta el sector.

En informàtica, és possible un problema sense solució?
És una pregunta que mai m’havia fet. Primer, s’hauria de definir quin tipus de problema. Fins fa poc, la informàtica, el que feia era millorar la productivitat dels processos. Això ha estat així durant molt de temps. Nosaltres, a partir de la necessitat que ens planteja un determinat procés, apliquem la informàtica i, amb el temps, sempre, hi trobarem solució, per capacitat i per intel·ligència.

 

Raul Sanz, Diari de Terrassa, 29 d’octubre de 2016