Més d’un 80% dels enginyers són homes; falta de referents, estereotips i actitud del professorat allunyen les noies. Només un 7% dels personatges que surten als llibres de text són dones.

Un informe de la consultora Everis amb el Departament d’Ensenyament assenyala que les enginyeries han perdut un 46% d’alumnat. I entre aquesta quantitat, el percentatge de dones està estancat i en alguns graus disminueix a poc a poc. Elles són un 54% del total d’universitaris, treuen millors notes i acaben els estudis abans; però en les carreres tecnològiques es queden en un 26%. Al món, més del 80% d’enginyers són homes.

La degana de la facultat d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre del Consell Assessor del COEINF, Núria Castell, recorda que en la dècada del 1980 les dones arribaven al 40% de l’alumnat d’informàtica. Llavors el títol es deia llicenciatura en informàtica. Però el 1991 el nom va canviar pel d’enginyeria informàtica. “En pocs anys, les dones van passar de ser el 40% d’alumnes al 18%“. Castell va estudiar aquest fenomen i la conclusió va ser clara: “el nou nom va foragitar les noies”. Ara, aquesta facultat de la UPC només té un 6% de dones entre els estudiants de primer curs, la qual cosa la situa com la carrera amb el percentatge de noies més baix de tota la universitat. La paraula enginyeria carrega amb certs estereotips: uns estudis molt difícils; una professió per a homes… i si a més es tracta d’enginyeria informàtica, una carrera de friquis.

Però aquests tòpics també acompanyaven altres professions on ara la presència de dones i homes està equilibrada, com la de metge. Què passa amb l’enginyeria informàtica? Als instituts són molt poques les noies que elegeixen l’optativa de tecnologia a quart d’ESO, i menys encara el batxillerat tecnològic. Milagros Sáinz, investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en educació i gènere ha dirigit una investigació de tres anys sobre la fractura de gènere en els estudis de ciències, tecnologia, informàtica i llengua. Entre altres qüestions, han identificat que l’actitud d’alguns professors d’institut reforcen els estereotips en l’elecció de la carrera. De manera inconscient, els docents esperen que un noi sigui millor en matemàtiques, en tecnologia, en programació… i aquestes expectatives d’èxit s’acaben complint com una profecia; encara que una noia sigui igual d’intel·ligent. Els exemples de grans informàtics i científics que posen a classe els professors sempre són, a més, masculins. Passa també amb els llibres de text; un estudi de la Universitat de València rebel·la que només un 7% dels personatges que apareixen en aquests llibres són dones.

Núria Castell defensa que “Ni els informàtics són friquis, ni la professió consisteix només a programar; també té un vessant molt social, perquè has de donar resposta a les necessitats de les persones“. Universitats, instituts i organitzacions llencen ara campanyes per intentar atreure les dones cap a l’enginyeria. Un passeig per la UPC deixa veure les poques universitàries que han optat per aquesta carrera; dones joves corrents, intel·ligents i sense dubtes sobre la seva vàlua professional. “No entenc per què no hi ha més noies; no es tracta de capacitat, això segur; suposo que és cultural”, reflexionava una estudiant d’informàtica davant de la foto de Barbara Liskov que penja en una paret de la facultat. Liskov va rebre el premi Turing -equivalent al Nobel de la informàtica- el 2008 i va ser la primera dona doctora honoris causa de la UPC.

Font: La Vanguardia