Segons el Projecte de Llei, romanen emparades pel límit de còpia privada les reproduccions de CD o DVD comprats i els enregistraments de fonts de televisió o ràdio per a un visionat o escolta posteriors.

El tractament de les còpies “digitals” -a través d’Internet- queda remès als corresponents contractes de llicència -còpies llicenciades- subscrits en el moment d’adquisició del dret a reproduir el contingut protegit.

 

Divendres passat, 14 de febrer, el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de reforma parcial de la Llei de Propietat Intel·lectual, mitjançant el qual es modifiquen el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, de 1996, i la Llei d’enjudiciament civil, l’any 2000.

Amb l’aprovació d’aquest Projecte de Llei i sense perjudici de realitzar una segona reforma de més ampli calat en matèria de Propietat Intel·lectual, el govern espanyol aborda una modificació parcial de l’actual regulació per tractar alguns dels aspectes que es consideren més urgents:

– Reforçar els mecanismes de supervisió de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, assegurant una major transparència i eficàcia en l’operativa de les mateixes.

– Millorar la protecció dels drets de propietat intel·lectual enfront de les vulneracions que puguin patir en l’entorn digital.

– Acotar els límits del concepte de còpia privada atenent els progressos de la societat de la informació. Aquesta mesura té caràcter transitori, a l’espera de la necessària harmonització comunitària.

– Ampliar el dret d’il·lustració per a usos educatius i d’investigació, facilitant l’ús de llicències.

El Projecte de Llei adapta també el límit de cita o ressenya a l’àmbit dels agregadors de continguts o cercadors a Internet, reconeixent el dret de les empreses editores i autors de notícies a ser compensades econòmicament per l’explotació dels seus continguts.

Finalment, el text normatiu procedeix a la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de dues directives comunitàries:

– La Directiva del 27 de setembre de 2011, mitjançant la qual s’amplia el termini de protecció dels drets dels artistes intèrprets o executants i dels productors de fonogrames en vint anys, passant de ser el termini de 50 a 70 anys.

– La Directiva del 25 d’octubre de 2012, sobre certs usos autoritzats de les obres òrfenes , que té com a objectiu principal establir un marc legislatiu que garanteixi la seguretat jurídica en la utilització de les obres òrfenes per part de les institucions culturals i els organismes públics de radiodifusió de la Unió Europea.

 

Transparència, control i vigilància efectiva de les entitats de gestió

En relació a les entitats de gestió el Projecte de Llei reforça els instruments de control i vigilància a les entitats de gestió per les administracions públiques. En concret:

1- Recull un catàleg detallat i sistemàtic d’obligacions de les entitats de gestió respecte als seus associats i a les administracions públiques , que inclouen la rendició anual de comptes i la realització d’auditories.

2- Estableix un quadre d’infraccions i sancions que permetin exigir a les entitats de gestió responsabilitats administratives per l’incompliment de les seves obligacions legals. Les sancions econòmiques estaran vinculades a un percentatge de la recaptació de l’any anterior de l’entitat de gestió que variarà segons la gravetat de la infracció, percentatge que podrà arribar fins al 2 per 100.

3- Com a pas previ a la inhabilitació de l’entitat, que és la sanció vigent més greu, s’estableix la possibilitat que s’intervingui l’entitat nomenant un gestor interí amb l’objectiu de desenvolupar totes aquelles actuacions que permetin reconduir el seu funcionament perquè doni compliment a les obligacions establertes en la Llei.

4- Se sotmet a l’aprovació de la Secretaria d’Estat de Cultura l’actual facultat de crear fundacions i societats mercantils, sempre que estiguin suficientment justificades i amb caràcter excepcional.

D’altra banda, el Projecte enforteix les funcions de la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual, atorgant-li una competència reguladora i mediadora entre les parts en l’establiment de tarifes, a la vegada que enumera criteris objectius per a la fixació de preus en el mercat dels drets d’autor. Les entitats hauran d’aprovar noves tarifes generals, adequades als criteris establerts en el Projecte de Llei, en un termini de sis mesos.

També s’estableix un sistema de recaptació de finestreta única com a mitjà de facturació i pagament i imposa a les entitats de gestió l’obligació de constituir una persona jurídica privada a la qual se li encomani la tasca de centralitzar les operacions de facturació i pagament dels usuaris de drets de propietat intel·lectual. Les entitats de gestió disposaran d’un termini de cinc mesos per establir aquesta finestreta.

 

Revisió del concepte legal de còpia privada

El Projecte manté el finançament de la compensació per còpia privada amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, si bé aquest sistema és transitori a l’espera d’una harmonització comunitària.

Segons el Projecte de Llei, romanen emparades pel límit de còpia privada les reproduccions de CD o DVD comprats i els enregistraments de fonts de televisió o ràdio per a un visionat o escolta posteriors. El tractament de les còpies “digitals” -a través d’Internet- queda remès als corresponents contractes de llicència -còpies llicenciades – subscrits en el moment d’adquisició del dret a reproduir el contingut protegit.

Amb això es pretén impulsar un model d’explotació de drets de propietat intel·lectual d’acord al progrés de la societat de la informació, que ja no es fonamenta en la còpia analògica o de suport, sinó en la reproducció virtual a través de còpies llicenciades.