Amb la primera revolució industrial, es va consolidar un model de producció de béns i serveis de caràcter essencialment lineal. Prenem recursos de la natura, la industria els converteix en productes per el seu consum i en la fase final es transformem en deixalles. Consumir i rebutjar de forma accelerada augmenta la demanda de recursos naturals i la generació de residus de forma preocupant i fan necessari un canvi del concepte “produir-utilitzar-llençar” a un sistema sostenible en el qual es faci un ús mes eficient dels recursos. Això es coneix com economia circular.

L’economia circular persegueix mantenir els materials, productes i recursos el màxim de temps possible per tal de minimitzar la generació de residus, els consums energètics, alhora que es redueixen els danys contra el medi ambient. El pla sobre Economia Circular de la Comissió Europea, persegueix la creació d’una economia sostenible, neta i competitiva que aporti beneficis a la indústria i la societat.

Les transformacions del model lineal cap a un model circular no es refereixen principalment a la conservació dels recursos o a la reducció de deixalles. L’essència persegueix convertir els models lineals en models circulars. Es a dir no només evitar la pèrdua de valor, sinó també recuperar. A més d’una creixent consciència de la necessitat d’adoptar formes de vida més sostenibles, el principal motor de la transició a un model circular és el comportament dels consumidors. Aquests cada vegada es decanten per accedir al servei que li proporciona el producte per sobre de la propietat.

L’estat actual de la tecnologia ens aboca a un món tot connectat i ple de dades. Internet de les coses, i el processament de enormes volums de dades que aquesta genera obre la porta a possibles models de consum circulars. Particularment en el model de disposar els producte no com a propietari sinó com a usuaris. Aquesta manera de consumir mes racional es suma amb a interès del fabricant per mantenir el producte en condicions d’us tot el cicle de vida.

La tecnologia proposa plataformes per a l’ús compartit dels productes com a servei, és el que es coneix com sharing economy, economia col·laborativa, compartida. En aquest cas els fabricants tenen la responsabilitat del funcionament dels equips, monitoritzant i analitzant el rendiment, i els consumidors fem ús del producte pagant pel seu ús. És un model circular on l’utilització de productes és més ajustat a la demanda i on, per d’altra banda, els fabricants tenen l’incentiu d’elaborar productes duradors. Tot això per ajudar a reduir deixalles.

La clau per aconseguir aquest model és l’Internet de les coses (IOT) i el paper dels actius intel·ligents -les tecnologies digitals i dispositius- que tenen la capacitat de detectar, emmagatzemar i comunicar informació sobre si mateixos i el seu entorn.

La Indústria 4.0 juga també un paper. Els avenços en robòtica permeten als fabricants emprar robots en un nombre creixent d’aplicacions, augmentant el rendiment, reduint errors i reduint les deixalles, a més d’estendre la vida útil del producte. Aixi mateix, l’ús de la impressió en 3D per a la producció sota demanda de peces de recanvi millora les tasques de manteniment i perllonga el cicle de vida dels productes i equips.

El que cada vegada està més clar és que la tecnologia digital de les dades, internet de les coses, la industria 4.0, i el canvi de comportament del consumidor contribueixen en el model que persegueix l’economia circular.

Pedro Gómez, president de l’ASEITEC i assessor TIC de CECOT