En el marc de la trobada anual amb mitjans de comunicació, des de la Cecot s'han presentat les principals conclusions sobre el tancament empresarial de 2024 i les perspectives per a l’exercici 2025. S'han posat en relleu tant els avenços assolits, com els reptes que encara limiten el creixement del teixit empresarial català. L'acte ha estat presidit per Xavier Panés , president de la Cecot, amb l’assistència de Miquel Àngel Cerdà Salvà, president de la nova Comissió d’Indústria i d’Oriol Alba, secretari general de la Cecot.
Balanç 2024
Ha estat un any de recuperació moderada per a les empreses catalanes i per a les empreses de la Cecot. Especialment en aquelles de sectors exportadors i innovadors més que en les pimes orientades al mercat intern.
Del sondeig intern que hem realitzat, el 43% de les empreses que han respost confirmen que aquest 2025 esperen incrementar beneficis i el 35% preveu tancar igual que l’any anterior. Només un 2% preveu tancar amb més pèrdues que el 2024. “Tot i que aquests resultats van per barris. Com sabeu representem molts sectors diferents i, fins i tot, en funció de l’activitat que desenvolupen les empreses d’un mateix sector, les afectacions son molt dispars”.
Si bé hi ha hagut increments en ocupació i facturació a gran part del teixit productiu respecte al 2023, els frens estructurals com la fiscalitat, l’excés de burocràcia, la manca de personal qualificat o el dèficit d’infraestructures continuen limitant el potencial de creixement.
Perspectives 2025
Xavier Panés ha posat èmfasi en cinc problemes estructurals que limiten el creixement empresarial: la manca de personal qualificat, un marc laboral caduc i poc flexible, l’absentisme laboral, la pressió fiscal i el dèficit d’infraestructures.
Un altre element destacat és la proposta de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial que pot transformar la dinàmica econòmica i laboral del país, però comporta riscos significatius si no s’aborda amb prudència. Aquesta mesura implicaria un increment del 6,6% en el cost salarial per hora treballada, fet que pot posar en perill la viabilitat de moltes empreses, especialment pimes, i derivar en reduccions de plantilla o increments de l’atur. A més, les diferències estructurals entre el sector públic i privat fan que una aplicació uniforme d’aquesta norma pugui comprometre la competitivitat empresarial.
Més informació aquí.